Impremta i biblioteca a l'hospital militar de Montserrat (1936-1939) és una síntesi de la història humana i cultural dins del recinte de Montserrat durant la Guerra Civil. S'hi dona a conèixer la instal·lació de dependències de l'Exèrcit de l'Est, primer a la Colònia Puig i posteriorment a Montserrat, amb la creació d'un hospital militar conegut com a Clínica Z. S'hi explica la vida quotidiana d'artistes, sanitaris, treballadors, mossos d'esquadra, polítics, nens, refugiats i espies, i la creació d'una biblioteca que va sobreviure a la retirada de l'exèrcit destinada a la formació política i cultural dels soldats. Finalment, s'hi presenta la creació del segell editorial Ediciones Literarias del Ejército del Este, amb la presència del poeta Manuel Altolaguirre. S'hi exposen títols, fins ara no identificats, d'aquest segell editorial i detalls inèdits sobre la confecció del paper d'autèntiques edicions de bibliòfil d'obres de poetes com Neruda, Vallejo i Prados.

Aquest volum aplega les cartes glosades i en prosa que Antoni M. Alcover (Manacor 1862 - Palma 1932) va adreçar, mentre cursava a Palma els estudis sacerdotals, al seu oncle patern Pere Josep Alcover Galmés, capellà a Manacor, i a Pere Joan Riera, àlies 'Baió', també sacerdot i amic de l'oncle, amb els quals compartia els seus ideals religiosos i polítics. Els escrits, un total de 97, abracen el període comprès entre 1882 i 1884, i donen compte de les activitats del jove manacorí. Aquestes no es limitaven a les que estaven relacionades amb la seva formació teològica i acadèmica, sinó que abraçaven igualment les seves aficions artístiques: el dibuix i la poesia. S'hi observen també, de manera embrionària, els seus interessos lingüístics. Tot l'epistolari és amarat d'un to humorístic i té una riquesa lèxica inusitada. I en sobresurt, ineludiblement, la ideologia politicoreligiosa carlista, integrista i tradicionalista, que va impregnar una bona part de la seva joventut.

Aquest volum aplega dotze articles sobre el llegendari, agrupats en tres eixos temàtics: llegenda i territori, llegendari vinculat a la Bíblia i cicles llegendaris de personatges històrics. El primer bloc està format per tres articles que descriuen l'arrelament dels arguments i els personatges llegendaris sobre un territori determinat, i un quart que dona pautes per bastir itineraris culturals a partir de les llegendes, com una eina eficaç de divulgació del patrimoni oral. El segon bloc conté cinc estudis que revisen les vinculacions entre la narrativa folklòrica i la Bíblia, des de llegendes sobre la creació del món fins als relats etiològics que es relacionen amb l'Antic i el Nou Testament. Finalment, el tercer apartat conté tres estudis sobre altres tants personatges que estan a cavall de la història i la llegenda: el rei Jaume I el Conqueridor, el comte Arnau l'anomenat comte Mal a Mallorca i el savi Ramon Llull. Els articles són fruit del treball de l'au-tora com a investigadora, docent universitària i narradora oral. Tenen com a objectiu donar a conèixer aquest ric llegat que estableix una interessant simbiosi entre la literatura, la història, la creativitat popular i el territori. I ho fan des de la descripció, l'anàlisi i la reflexió, per tal de convidar el lector a endinsar-se en una literatura d'arrel oral que és, alhora, senzilla, fascinant i polièdrica.

Consuetudines Dertosae (Costums de Tortosa), primer codi legislatiu escrit originàriament en llengua catalana, s'inspira en el dret comú romà i permet al poder reial, amb la complicitat de la burgesia naixent, de prevaldre front als poders feudals. Aquests costums configuren jurídicament i administrativa el territori de Tortosa -l'antiga Ilercavònia i bisbat de Tortosa fins al 1960-, configuració que havia de marcar un nou sistema de govern a la Catalunya Nova i, després, a Mallorca i a València. Tortosa contribuirà decisivament, doncs, a l'aparició del braç popular en la vida pública de Catalunya, en els orígens del parlamentarisme europeu. Es posaven les bases d'un incipient constitucionalisme que seria clau en la política de la monarquia catalana. A més del seu valor jurídic, el text de Consuetudines Dertosae és un document importantíssim per a l'estudi de la llengua catalana del segle XIII, en general, i, especialment, del vocabulari jurídic i comercial de l'època. Aquesta edició, que en un futur proper estarà disponible electrònicament, permetrà tant a juristes com a lingüistes de fer estudis a partir de cerques i amb la riquesa que suposa tenir en tot moment contextualitzats els conceptes jurídics i els mots i les expressions que, sovint, surten en aquest text per primera vegada en la llengua escrita catalana.

Apunts de literatura 'industrial' és una generosa compilació dels treballs publicats per Joaquim Molas sobre literatura popular i/o de consum, un dels seus temes de recerca més sovintejat al costat de la reflexió sobre el fet literari o les avantguardes del s. xx. L'edició, organitzada canònicament en tres grans capítols, s'obre amb un conjunt de treballs d'abast teòric sobre les jerarquitzacions culturals. El segon capítol està dedicat al vessant més historicista del seu autor, on mostra un altíssim rigor i una major capacitat de síntesi. El tercer bloc, el més heterogeni de l'obra, aplega treballs sobre el fet literari vehiculat mitjançant la música, l'art i, fins i tot, l'esport: un magnífic estudi sobre el cuplet català, una aproximació al còmic, breus notes sobre la discografia de Raimon o Motta, o sobre la literatura de temàtica blaugrana.

En esclatar la Guerra Civil, la Generalitat crea el major centre d'informació i propaganda que ha tingut mai Catalunya. Es tracta del Comissariat de Propaganda, un organisme sense precedents que neix amb l'objectiu que la veu institucional del govern català no quedi sepultada entre la propaganda franquista i la del govern de la República. Fruit de molts anys d'investigació, Ester Boquera reconstrueix l'esforç ingent que va fer aquesta institució pionera, que va utilitzar les tècniques publicitàries més innovadores per lluitar contra el feixisme i defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals. Aquest apassionant relat descobreix com la Generalitat, conscient de les necessitats de cada moment, va anar modulant la seva estratègia comunicativa per adaptar-la al batec de l'opinió pública i als esdeveniments socials, polítics i militars. Jaume Miravitlles va liderar l'equip multidisciplinari i políticament plural que ho va fer possible. Aquest llibre també recupera més de 300 noms de persones que hi van treballar, un exercici necessari per treure'ls de l'anonimat i dignificar l'excel·lent feina que van fer enmig de grans adversitats.

Aquest llibre se centra en l’estudi de la crisi identitària que s’identifica en la novel·lística catalana d’aquest segle, amb el propòsit de demostrar la primordialitat de la temàtica. S’elabora, en primer lloc, una perspectiva filosòfica i sociocultural sobre la concepció de la postmodernitat, la qual es vincula estretament amb el sorgiment de la problemàtica identitària en la societat actual. Posteriorment, s’exploren diferents punts d’investigació relacionats amb aquesta disjuntiva identitària, els quals esdevenen motius narratius constants de les novel·les analitzades: els sentiments reiterats de fragilitat, incertesa i pèrdua de sentit existencial; la percepció de la soledat; la vigència del doble identitari; la confusió entre l’esfera real i la ficció o virtualitat; les relacions líquides, la incomunicació i les identitats volàtils; la pèrdua d’un relat coherent sobre el passat, i les reflexions morals sobre la naturalesa humana. Finalment, es posa el focus en el retrat que ofereixen els textos actuals de la realitat immediata, tant dels costums i conductes habituals dels personatges com les característiques més òbvies del món d’avui.

Les llegendes de Montserrat tenen tres elements ineludibles: les roques, les boires i els miracles. Quin és el més important? Tots tres alhora, units, fusionats pels anys i anys en un imaginari que no trobareu enlloc més sota el cel blau o grisós, o sota la nit estelada o barrada. La geologia i l'acció constant de la natura han estat el gresol dels penyals de formes insòlites i han bressolat les llegendes que ens expliquen uns miracles amb un pòsit d'ahir, unes vivències d'avui i una projecció per al demà... La boira difumina els penyals i permet veure el paisatge amb els ulls de l'encanteri. Les muntanyes es desdibuixen i els camins es tornen perdedors... I el miracle sorgeix a cada revolt.

Vivim una cruïlla històrica plena de paranys, però també d'esperances, i la quarta onada feminista n'és una de les protagonistes principals. Recents moviments reivindicatius d'abast global com el #MeToo han sacsejat el patriarcat i l'han debilitat, encara que la pandèmia mundial hagi vingut a interrompre el camí ascendent de la igualtat de gènere, que és la base del feminisme; més ben dit, dels feminismes, perquè el feminisme serà plural o no serà. Com hem arribat fins aquí? Com surfejar la quarta onada i quins són els reptes principals que hem d'abordar? Aquest llibre analitza aquest impuls feminista que ja no té marxa enrere i parla de qüestions candents com la prostitució, el vel, els ventres de lloguer... Serveix de brúixola per a orientar-se en aquesta 'lluita necessària', destinada a convertir el món en un lloc més habitable i més just.

Elvira Elias Cornet (Barcelona, 1917 - Arenys de Mar, 2016) és considerada avui una de les dibui-xants i il·lustradores de literatura infantil més destacades del país entre les dècades dels cinquanta i setanta del segle xx. Filla del pintor, caricaturista, crític i historiador de l'art, Feliu Elias -el popular Apa-, Elvira creix i es forma en un ambient familiar i social del tot propici al cultiu de les arts. Després dels estudis a Llotja, tornada de l'exili, treballa com a figurinista a la casa de modes El Dique Flotante. D'allí, es llença al camp de la il·lustració infantil, de primer amb l'editorial Juventud, on comença a donar mostres d'un estil refinat i elegant per l'acurada documentació amb què preparava cada obra. De la seva relació amb l'Editorial Ariel, en sobresurten, especialment, les il·lustracions per a la versió de Joan Sales de Tirant el Blanc (1954). Els quasi cent anys viscuts per Elvira queden esbossats en aquest recorregut personal i col·lectiu per una Catalunya d'abans i de després de la guerra, amb tots els efectes morals i materials que aquest conflicte comportà.